Combinatory Logic (Stanford Encyclopedia of Philosophy)

Combinatory Logic (Stanford Encyclopedia of Philosophy)

Aquest d'aquí és en Dennis Ott, un noi alemany que vaig conèixer fa dos anys a Maryland, mentre els dos visitàvem la universitat a College Park, perquè tots dos volíem treballar amb en Juan Uriagereka. Curiosament, cap dels dos va acabar treballant amb ell directament, tot i que em consta que tots dos el tenim al cap com a model a seguir. Ell ara està a Harvard (la seva web) treballant amb Cedric Boeckx, i jo aquí a NYU treballant amb vés a saber qui. En fi, el cas és que ahir vaig estar llegint un paper seu que em va encantar. El paper es diu Reverse-engineering the faculty of language. Origins and implications of the Minimalist Program. La tesi d'aquest article és que el programa minimista promet... Bueno, no només això, però bàsicament és això, tot i que hi afegeix arguments biolingüístics interessants... En tot cas, hi dóna arguments que m'agraden sobre per què el llenguatge no pot ser realment vist com un sistema de comunicació, ja sabeu la vella consigna. Entre d'altres coses, en Dennis qüestiona la suposada adequació del llenguatge per la comunicació sobre la base d'un tractament pobre del contingut proposicional: com és que una proposició es pot expressar de maneres diferents? per una banda, i per l'altra, com és que una mateixa forma lingüística pot tenir diverses interpretacions, és a dir, com és que el llenguatge és vague? Si el llenguatge s'hagués desenvolupat per criteris comunicatius, aquestes dues propietats no hi serien. Jo afegiria que el llenguatge és realment massa pobre per transmetre proposicions. Per fer això el llenguatge requereix de massa complicitats amb el món: pràcticament cap oració no transmet una proposició fora del context pragmàtic en què es situa. Podem entendre una oració com Ahir la noia va menjar pomes, però això no lliga aquesta oració a cap estat de coses reals del món. No ho pot fer sense context pragmàtic. En Dennis diu sobre això que la funció del llenguatge està emprisonada en els dictats de la forma lingüística, i que això és una cosa típica de les exaptacions evolutives. Hi estic totalment d'acord.

what the fuck is a deictic????

Les següents reflexions són de Ignacio Bosque, a la Gramàtica de l'espanyol:

*Me encanta árbol
*Mesa está sucia
*Le compré juguete a niño

De acuerdo con una tradición, los nombres sin determinante no están actualizados (Port Royal). Al no estarlo se refieren a conceptos o a individuos sin precisar, con lo que estas oraciones son anómalas porque les falta información. El determinante sería el responsable de suministrar esa vinculación deíctica: el sustantivo ya no designaría un objeto vago o impreciso, sino uno presentado, mencionado o sugerido en el discurso previo, esto es, introducido por un determinante que lo muestre ostensivamente.

Otra tradición, en cambio, relacionada con la lógica formal, considera que las oraciones anómalas de encima no son posibles porque los sustantivos son predicados, y por tanto no se comportan como expresiones referenciales. Desde este punto de vista, los determinantes no añaden información para precisar la denotación de los conceptos no actualizados, sino que establecen una vinculación deíctica entre una propiedad y un individuo, y al hacerlo permiten crear expresiones referenciales a partir de nociones predicativas.

Molt interessant, però no diu res sobre què vol dir deíctic en aquest context. Continuarem buscant una definició...

give me hope, obama give me hope

Sembla que hi ha moltes expectatives aquí als Estats Units, i probablement a tot el món, respecte al nou president electe Barack Hussein Obama. Expectatives tant bones com dolentes: hi ha qui creu dolent que pugui parlar amb so-called terroristes, com ara Hamas, o Fidel Castro, o els que s'empipen perquè un personatge tan corrupte, segons ells, com el president veneçolà Hugo Chávez està molt content per Obama, cosa que diuen fa a Obama sospitós. A l'altra banda de les expectatives, hi ha tant els que esperen que el senador per Illinois (pronunciat 'ilinoi') porti la revolució social a aquest país, com els que compten amb que la nova administració farà una política internacional diferent; em temo molt que aquests optimistes acabaran decebuts. Als nombrosos admiradors a Europa d'aquest carismàtic polític, els hi vull recordar que, tal com déia no fa gaire el meu gens admirat professor de la Universitat de Columbia Xavier Sala i Martin, Barack Obama seria pels criteris europeus un ultra-dretà consistent: multimilionari profundament religiós, defensor de la pena de mort, i de la legalitat de les armes de foc, defensor de les guerres del seu país, contrari a l'avortament, i profundament patriota. És obvi que Obama està més a l'esquerra que Bush, però bé igual que Aznar està més a l'esquerra que Margaret Thatcher o Jean-Marie Le Pen. No crec que les administracions depenguin tant del president de torn, com de tota la ristra d'interessos de tota mena que hi tenen un paper en les polítiques que ja s'hi porten a terme en aquest país (lobbys, complexe industrial-militar, companies petroleres, etc.). Potser aquesta administració serà una mica menys unilateral que la del seu predecesor, en W., al que en molts mitjans ja es considera el pitjor president de la història d'aquest país. En tot cas, cal veure el que passarà, i com a mínim jo li vull oferir al nou president el benefici del dubte. Tant de bo fos veritat que la nova administració portarà racionalitat a un país on encara viuen al segle XIX, sinó directament en el feudalisme medieval, amb moral victoriana, capitalisme salvatge, i un fonamentalisme religiós que esgarrifa. Tan de bo coses com la sanitat universal, la inversió en serveis públics, o la igualtat real d'oportunitats per tothom independent del color de la pell o l'orientació sexual arribin a aquest país. Tant de bo acabin per sempre més amb la divisió maniquea del món en els bons (ells) i els dolents (els altres), i deixin de promoure el xoc de civilitzacions. Però en fi, encara que Barack Obama realment volgués fer tot això (qui ho sap? al cap i a la fi és un polític professional), hauria de lluitar amb massa gent a aquest país per qui tot això no és més que comunisme soviètic i no ho volen veure a casa seva ni en pintura, en molts casos fins i tot gent que en sortiria directament beneficiada. No cal dir-ho, els tenen ben ensenyats.

estimad@ ex-amig@

no tomes las siguientes palabras por lo que no son: no quiero ser tu amigo nunca más, de eso no cabe duda, pero sí me gustaría decirte un par de palabras al respecto del final de nuestra relación de "amistad".

primero de todo, me gustaría decirte que todo el mundo tiene derecho a un juicio justo, a tener un abogado, y a poderse defender de las acusaciones que sean, especialmente si esas acusaciones conllevan la condena de perder amigos que creía importantes... es una suerte que no seas juez, porque si tus sentencias se iban a basar en la "evidencia" totalmente parcial y fabricada por ti en que se ha basado tu decisión de cortar todos los puentes conmigo, pues la verdad es que iban a acabar en la cárcel o en el corredor de la muerte muchos miles de inocentes... no creo que ninguna condena se pueda basar en nada más que tu imaginación, en tu interpretación paranoica de hechos y conversaciones ajenas sobre las que no sabes nada, y convertir esa nada en supuestas traiciones de confianza.

además del insulto que supone para mi el hecho de aguantar tus miradas de odio o indiferencia, tu condena insulta a otras personas, a las que insultas considerándolas incapaces de tomar sus propias decisiones sin que nadie tenga que convencerles de nada. sobre esa "base" totalmente especulativa, mandas a la mierda dos años de (lo que parecía ser, ahora veo que una falsa) amistad conmigo, para lo cual además prescindes de cualquier otro detalle de nuestra relación que no sea lo que tu imaginaria recontrucción de conversaciones ajenas te dicta... una semana antes pronunciabas un público "te quiero, muchas gracias por todo", pero una semana más tarde ya nada cuenta más que tu "verdad". siempre serás excelente en semántica, pero tu interpretación de las mentes de otras personas nunca estará a la altura de esa excelencia académica probada. cada vez me recuerdas más a otra persona.

sinceramente, ex-amig@, me está bien que no seamos amigos nunca más, pero para otra ocasión en la que vayas a desheredar a otro amigo, te recomiendo que preguntes primero, que intentes aclarar las cosas con ese amigo, si es que de verdad lo es, antes de borrarlo de tu facebook y empujarlo al pozo del olvido. te sugiero que te comuniques con ese amigo, en lugar de limitarte a comunicarte con tu paranoia.

me despido de ti dolid@ pero con la conciencia ABSOLUTAMENTE tranquila.

sinceramente,
tu ex-amig@

Black Comic Introduces McCain

This article was published in the September 15, 2008, edition of The New York Observer.

What up, RNC!
(cheers)

You white motherfuckers!
(laughter)

This conference so white, Helen Mirren tried to snort it!
(laughter)

Y’all the whitest white people in the history of white people. Even Barbara Bush sitting here right now going: ‘These are some white motherfuckers.’
(laughter)

You’re so white, your vice presidential nominee got the word ‘pale’ in her name!
(laughter, applause)

Look at this place. I can’t believe this shit! Y’all couldn’t find one single brother?
(shouting)

There is? Where?
(shouting)

Yo, what up, brother! Looks like you the only chocolate chip in the cookie.
(laughter)

You look like a fly in a glass of milk, yo. Swim! Swim for your life!
(laughter)

Alaska in the house!
(Cheers)

Where the baby daddy at? Where he at?
(crowd noise)

You knocked her up, man? That’s cool. That’s cool.
(silence)

You know that word ‘abstinence’—you know that mean ‘no fucking,’ right?
(laughter)

I guess they didn’t make that clear at the seminar.
(laughter)

‘So I just use this abstinence, that mean we can fuck all we want, right?’ No!
(laughter)

But you know I feel you, man. I do. Because the fact is, you live in motherfucking Alaska! What else is there to do but fuck?
(laughter)

Just fuck! That’s all there is to do! Just fuck!
(laughter)

That’s all Alaska is. Just a bunch of crazy white people fucking!
(sustained laughter and applause)

And you know he got to marry that girl, too. Because … her momma done shot a moose.
(laughter)

She shot a motherfucking moose! Put its head up on the wall and everything. That’s cold, man. That’s like Al Qaeda shit. Post that shit on the Internet as a warning to other moose.
(laughter)

’Cause when a girl’s momma shoot a moose, that’s, like, a red flag for me. I take that shit into consideration. I do! It’s like, ‘Yeah, you fine. No doubt. You real fine. And you got a great personality. And you drunk. But … ain’t your momma the one done shot a moose? I’ll be seeing you later on.’ I practice abstinence with moose-shooting-momma-having bitches.
(laughter)

But it’s time to bring out the white man you’ve all been waiting for. This man is so white, he makes y’all look Mexican.
(laughter)

He spent five long years locked up in a POW camp, and returned a national hero.
(applause)

And fucked every white woman in America.
(sustained applause)

’Cause five years—that makes you horny. And women, they looove to fuck war heroes. Basically, if you were white and female in 1973, you were fucked by John McCain.
(“USA! USA! USA!”)

And then he married a fine rich white girl whose daddy owned a beer company.
(laughter, applause)

And he wants to be president? Sheeet, you already got money, beer and pussy! What the fuck you want with the presidency? Quit while you’re ahead! You’re 72 years old—just drink, fuck, and play golf, you dumb white motherfucker!
(raucous laughter, applause)

Ladies and gentlemen, the next President of the United States of America, John McCain!