give me hope, obama give me hope

Sembla que hi ha moltes expectatives aquí als Estats Units, i probablement a tot el món, respecte al nou president electe Barack Hussein Obama. Expectatives tant bones com dolentes: hi ha qui creu dolent que pugui parlar amb so-called terroristes, com ara Hamas, o Fidel Castro, o els que s'empipen perquè un personatge tan corrupte, segons ells, com el president veneçolà Hugo Chávez està molt content per Obama, cosa que diuen fa a Obama sospitós. A l'altra banda de les expectatives, hi ha tant els que esperen que el senador per Illinois (pronunciat 'ilinoi') porti la revolució social a aquest país, com els que compten amb que la nova administració farà una política internacional diferent; em temo molt que aquests optimistes acabaran decebuts. Als nombrosos admiradors a Europa d'aquest carismàtic polític, els hi vull recordar que, tal com déia no fa gaire el meu gens admirat professor de la Universitat de Columbia Xavier Sala i Martin, Barack Obama seria pels criteris europeus un ultra-dretà consistent: multimilionari profundament religiós, defensor de la pena de mort, i de la legalitat de les armes de foc, defensor de les guerres del seu país, contrari a l'avortament, i profundament patriota. És obvi que Obama està més a l'esquerra que Bush, però bé igual que Aznar està més a l'esquerra que Margaret Thatcher o Jean-Marie Le Pen. No crec que les administracions depenguin tant del president de torn, com de tota la ristra d'interessos de tota mena que hi tenen un paper en les polítiques que ja s'hi porten a terme en aquest país (lobbys, complexe industrial-militar, companies petroleres, etc.). Potser aquesta administració serà una mica menys unilateral que la del seu predecesor, en W., al que en molts mitjans ja es considera el pitjor president de la història d'aquest país. En tot cas, cal veure el que passarà, i com a mínim jo li vull oferir al nou president el benefici del dubte. Tant de bo fos veritat que la nova administració portarà racionalitat a un país on encara viuen al segle XIX, sinó directament en el feudalisme medieval, amb moral victoriana, capitalisme salvatge, i un fonamentalisme religiós que esgarrifa. Tan de bo coses com la sanitat universal, la inversió en serveis públics, o la igualtat real d'oportunitats per tothom independent del color de la pell o l'orientació sexual arribin a aquest país. Tant de bo acabin per sempre més amb la divisió maniquea del món en els bons (ells) i els dolents (els altres), i deixin de promoure el xoc de civilitzacions. Però en fi, encara que Barack Obama realment volgués fer tot això (qui ho sap? al cap i a la fi és un polític professional), hauria de lluitar amb massa gent a aquest país per qui tot això no és més que comunisme soviètic i no ho volen veure a casa seva ni en pintura, en molts casos fins i tot gent que en sortiria directament beneficiada. No cal dir-ho, els tenen ben ensenyats.