Què voten els que no voten?

Article de Jordi Palmer aparegut a l'Avui.cat del 15 de desembre de 2009

*************************  
Capitalitzar l’abstenció és l’esport de moda aquest inici de setmana, un cop ha passat la consulta sobre la independència de Catalunya amb una participació global del 27,4%. 

Demana el conseller Nadal que reflexionem tots plegats sobre les causes d’aquesta abstenció i sobre les motivacions polítiques d’aquells que han decidit no pronunciar-se en aquesta ocasió. Ho diu després que el seu partit i el seu govern han passat de puntetes sobre la consulta i han tirat pilotes fora tant com han pogut.
Doncs bé, el fet és que un 72,6% de la població catalana convocada a aquesta consulta ha decidit no fer-ne cas. I això és una dada preocupant, esclar, perquè els organitzadors aspiraven a molt més. Però també és veritat que hi ha tantes raons per abstenir-se com abstencionistes i de cap de les maneres es pot interpretar que tota aquesta gent hauria votat en bloc, en cas de fer-ho, contra la independència. Volen saber del cert què votarien? Doncs facin la prova i convoquin una consulta legal i posin la maquinària governamental a treballar en favor de la participació, a veure què passa.
Per cert, una dada més per a la reflexió: l’abstenció en les passades eleccions europees va ser del 62,4%. ¿Algú creu que 3 de cada 5 catalans són contraris a la Unió Europea? No, oi?

PROCRASTINATION

Procrastination is the art of keeping up with yesterday

--Don Marquis

Spanish Translation: Deja para mañana lo que puedas hacer hoy

JOAN MARAGALL 1898: Oda a Espanya

No comparteixo totes les idees que s'inclouen en aquest poema. Aquest poema mostra la veu d'en Joan Maragall no pas la meva. Ara bé, l'he volgut incloure aquí com una invitació a la reflexió en la setmana en la qual a més de 150 pobles catalans s'hi faran consultes sobre la independència del nostre país, i a les que podran votar més de 700.000 persones. Si tot va bé, aquell dia jo seré a Catalunya, i tinc pensat d'anar a algun d'aquests pobles a copsar l'ambient que s'hi viu. Si algú s'hi vol apuntar que m'ho faci saber per les vies usuals. El poema de Maragall hauria de ser de lectura obligada abans d'anar, si es vol, a dipositar el vot. Què és per nosaltres, catalans, Espanya? Quina relació hi tehim? Per què ens hi volen amb ells, si els hi fem nosa? Si no ens entenem, i fem una mala parella? El poema fou escrit el 1898, al moment de la pèrdua de les darreres colònies espanyoles d'ultramar. Catalunya és també una colònia, i entonant aquest cant voldria recordar que ja és hora d'acabar d'una vegada per totes amb la lacra de tots els colonialismes. Si el poble català decideix democràticament que vol autodeterminar-se, el govern d'Espanya, i els espanyols hauran d'escoltar-nos. Escolta Espanya...


------

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

creix l'independentisme!!

Aquesta enquesta és un sondeig impulsat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, el departament que dirigeix en Josep-Lluís Carod-Rovira. La direcció tècnica de l'enquesta ha estat a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que en va encarregar la realització pràctica a l'Institut DYM, un prestigiós centre de sondejos d'àmbit internacional. L'estudi consisteix en entrevistes telefòniques a 2.614 persones realitzades entre el 14 de setembre i el 2 d'octubre de 2009. D'aquestes, el 82,6% creu que Catalunya hauria de tenir dret a decidir lliurement el seu futur. Crida l'atenció a aquest respecte que tot i que el 88,9% creu que els pobles del món han de tenir dret a l'autodeterminació, aquest percentatge baixa 6 punts quan es tracta de si Catalunya ha de tenir dret a l'autodeterminació. En tot cas, uns resultats molt interessants. Clicant aquí tindreu accés a l'enquesta completa.

HISTORIA UNIVERSAL DE LA INFAMIA: Vol. 1

TOPIC QUE S'ESCOLTA MOLT SOVINT ALS ESTATS UNITS:

A Europa (Occidental) hi ha molts serveis públics (sanitat i educació gratuïtes, bones infraestructures, pensions, atur, permisos de paternitat i maternitat, etc.) només perquè es paguen molts impostos.

FET: Quan he fet de Teaching Assistant a NYU he pagat un 15% d'impostos mensuals. A Barcelona, quan hi treballava a l'Ajuntament pagava un 16% d'impostos mensuals.

FET: La Fanny paga gairebé un 30% del seu salari mensual en concepte de taxes. A Barcelona pagava un 15%.

FET: La Fanny té una estudiant millonària, casada amb un broker de Wall Street, i ara tots dos es traslladen a viure a Londres perquè diu que allà paguen menys impostos que als USA.

FET: Quan vas a fer compres als Estats Units el preu marcat mai no inclou els impostos, els quals però s'afegeixen a la caixa quan pagues. Així doncs, mai pagues el preu que hi és marcat. Als restaurants, per exemple, sempre has de calcular en pagar un 8% més del preu que posa a la carta en concepte de taxes, i entre un 15% i un 20% addicional en concepte de propina pel cambrer, el qual es fa així el seu salari, ja que el propietari del restaurant li paga una merda (sovint un dòlar l'hora!!!)

FET: No hi ha sanitat pública, no hi ha educació pública de qualitat, les infraestructures són un desastre monumental, i la qualitat de vida del pais en general està sota zero.

PREGUNTA: On collons van a parar els impostos? A l'exèrcit o què??

The world according to the USA

LA CONTRA: "Colón era un barcelonés que camufló su origen"

La Contra de la Vanguardia, avui dimarts 1 de desembre de 2009, porta aquesta interessant entrevista amb el professor Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval i professor de la universitat Mount Saint Mary's de Maryland durant 35 anys. L'entrevista la fa en Victor-M. Amela i la teniu reproduida a continuació.

 

¿Colón era catalán?
De todas las nacionalidades que se le atribuyen, la catalana es la más plausible.

Siempre nos dijeron que era genovés.
¡Sin pruebas! Yo no puedo probar irrebatiblemente que Colón fuese catalán, pero nadie ha podido probar que fuese genovés.

¿Cuál es su hipótesis?
Era de una familia catalana de la pequeña nobleza, los Colom de Barcelona, quizá descendientes de judíos conversos.

¿Colom o Colón?
Colom. Documentos castellanos le citan como Colom o Colomo, luego castellanizado Colón. Nada de Colombo italiano.

¿Hay un Cristoforo Colombo genovés?
Sí, un modesto cardador de lanas y mercader de quesos, sin formación marítima y cuya edad no coincide con la del navegante: ese Colombo, pues, no es nuestro Colom.

¿Dejó Colón testimonio de su origen?
No, prefirió no dejar constancia documental. Pero tenemos dos pistas que confluyen. Una: para los documentos castellanos Colón es un "extranjero", o sea, no castellano. Dos: en una carta a los Reyes Católicos, Colón los denomina "mis señores naturales".

¿Conclusión?
Si la reina Isabel era señora de Castilla y ahí Colón era "extranjero", es que era natural de la corona catalano-aragonesa, de la que el rey Fernando era señor, ¡su señor!

Podría ser aragonés y no catalán...
De vuelta de su primer viaje, Colón escribe a Lluís Santàngel, "escribà de ració" del rey Fernando, una carta en catalán (lo consigna el inventario del archivo de su hijo Hernando), aunque sólo se conserva versión castellana y latina. ¡Colón era catalanohablante!

Pero no hay pruebas, dice...
Le delatan sus textos en castellano, rebosantes de catalanadas: "a todo arreo" (a tot arreu),"todo de un golpe" (tot d´un cop),"setcentas" (set-centes),"nombre" (en vez de número), "al sol puesto" (el sol post)...

Podría ser valenciano o balear...
Rigurosos estudios lingüísticos concluyen que su caligrafía, sintaxis y léxico delatan catalán oriental aprendido en la niñez.

¿Y por qué nunca declaró ser catalán?
Para protegerse y para no violentar al rey Fernando.

¿Protegerse de qué?
¡La familia de Colón había intentado matar al rey Juan II, padre del rey Fernando!

¡Vaya! ¿En qué circunstancias?
La familia de Colón, como otras familias barcelonesas, combatió activamente al rey Juan II. Francesc Colom - pariente de Cristóbal Colón-era el jefe de la Generalitat, luchó contra un rey al que consideraban extraño y usurpador.

¿Conocía el rey Fernando el origen catalán de Colón?
Seguro, pero callaba. Y seguro que Colón sabía que Fernando lo sabía... Por eso ambos callaban: Colón tenía interés en obtener respaldo real, y Fernando en vincular el proyecto de Colón a la grandeza de Castilla.

¿Por qué? ¿Por qué Fernando excluyó a catalano-aragoneses de esa aventura?
Porque a Fernando le fascinaba Castilla, ambicionaba engrandecerla y ser su rey.

¿Y era muy aventurado apostar por el proyecto de Colón, o iban sobre seguro?
En 1472, tras perder esa guerra, Colón abandonó Catalunya. Y se instaló en Portugal: ahí participó en 1477 en una expedición luso-danesa a Islandia, Groenlandia... ¡y llegaron hasta Haití! De vuelta aquí, buscó el respaldo de Fernando para abrir esa vía...

¿Está diciéndome que Colón redescubrió América para los Reyes Católicos?
Sí, y así lo delatan las propias capitulaciones de Santa Fe: ¡hablan de "las tierras que ha descubierto" el Almirante...!

¿Y cómo se explica el fácil acceso de Colón a los Reyes Católicos?
Colón era muy carismático, vehemente y convincente. Pero además ya tenía trato con Fernando... y creo que compartieron amante: Beatriz de Bobadilla, de la Segarra.

Resultará que el descubrimiento de América fue cosa de catalano-aragoneses.
La aventura colombina fue más catalanoaragonesa de lo que pensamos: fue el valenciano Lluís Santàngel quien calculó que merecía la pena invertir en ese proyecto.

¿Se rodeó Colón de otros catalanes?
Era muy devoto de Montserrat: llevó consigo a monjes montserratinos en un viaje, y bautizó Montserrat una isla caribeña...

¿Y desde cuándo empezó a circular la idea de que Colón era un genovés?
A Colón le venía bien enmascararse así: los genoveses eran prestigiosos en la Castilla del sigo XV, donde había muchos. Pietro Martire D´Anghera, cronista real, publicará en 1530 que era "ligur"... Yen los siglos ulteriores, los intereses castellanos borrarán toda traza de la catalanidad de Colón.

¿Por ejemplo?
Aunque Colón siempre firmó Xristo ferens ("portador de Cristo") y nada más, sabemos que existió un testamento de 1502 en el que firmó como Colom: ¡este documento se hizo desaparecer misteriosamente años después! Y otros documentos se falsificaron.

¿Qué dicen hoy los historiadores de estas aportaciones suyas?
Constato que la mayoría de los historiadores españoles ¡prefiere que Colón sea genovés antes que catalán! Y, a la vez, muchos catalanes tienen a Colón por genocida y prefieren que no sea catalán. Por mi parte, yo sólo persigo la verdad histórica, nada más.

Me cuenta Merrill que el primero que señaló la catalanidad de Colón fue el historiador peruano Luis Ulloa, en 1927, y que desde entonces sucesivos estudios han ido sumando argumentos en favor de esta tesis, que es la suya: Merrill no sentencia que Colón fuese catalán, sólo señala que todo indica que lo era. Por eso deplora que se afirme acríticamente - y sin apenas indicios-que Colón era genovés. La profusión de datos, pistas y argumentos en favor de sus tesis las reúne ahora Merrill en el documentadísimo ensayo Colom. 500 anys enganyats. Per què s´amagà l´origen català del descobridor d´Amèrica (Cossetània), continente que debería haberse llamado Colomia, dice Merrill.