la ficció o la vida

Qui té raó? Tu? Jo? Cap? Arribem, en crèixer, a la possessió d'una veritat que no vèiem de joves? O renunciem a ella pel benestar? Consisteix la maduresa a comprendre que el món és, independentment de com hauria de ser? Les meves idees, els meus ideals, són més valuosos que les persones? Posar les idees per sobre de la realitat és només idealisme? Es pot fer política sense pragmàtica? Es pot fer política sense una estratègia, sense càlculs? La fi justifica els mitjans? Sempre? Són lícites les mentides en política? Mai? De què depèn? De què serveix una puresa agressiva que és passivitat de paraules? Revolució o reforma? Arribarem gaire lluny amb canvis locals? Arribarem a canviar res que veritablement importi? Com i qui decideix què i què no és possible canviar? Des d'on? A favor de què? Contra qui?  No canvia res si tot canvia? La vida per sobre de tot? O val més morir dempeus que viure de genolls? Hi ha respostes per les preguntes que importen? Hi ha alguna altra cosa que preguntes?