Avui en dia el sobiranisme és transversal, és present arreu amb totes les sensibilitats i per motius diversos. A la no-dependència s’hi arriba per moltes vies i les volem totes obertes; les de la butxaca, les del cap, les del cor, les de l’herència de diverses generacions, i les de les maletes acabades de desfer. A la nació sobirana de futur, hi cap tothom. Ens equivocaríem, doncs, si pretenguéssim que una sola força política n’ostentés el monopoli, en fos l’únic i exclusiu dipositari, en volgués la patent o la propietat exclusiva. No hi pot haver un monopoli de l’independentisme, ni per part d’uns cognoms, ni d’una classe, ni d’un partit, si volem triomfar nacionalment. De la mateixa manera que les esquerres (i les dretes) són plurals, també ho és l’independentisme. Cal estendre aquest independentisme, cal articular l’ampli espai de l’independentisme que respon a aquest projecte nacional obert, inclusiu i flexible. Tan flexible, que cada dia que passa creix una mica més, amb formes diverses i en totes direccions.AQUÍ podreu trobar tot el discurs del 4 de novembre de 2009, al qual pertany aquest fragment. Llegiu-lo si podeu, perquè és el discurs d'un polític i orador de primeríssima classe, odiat pels uns i pels altres, perquè representa la realitat de l'independentisme, qui el vol de veritat, i no només vol cridar més alt que ningú sense fer-hi res, i qui ni en vol sentir a parlar. Val absolutament la pena llegir el discurs, i reflexionar-hi, veure tota la força del independentisme integrador que s'hi proposa. Esperem que en Carod torni algun dia a la primera línia de la política catalana, a on pertany per mèrits propis en el lloc que ara ocupen els mediocres que es pensen l'avantguarda de l'independentisme.
2 Kommentare:
Estic del tot segur que la història farà justícia a Carod-Rovira. Bàsicament perquè les seves idees de radicalitat democràtica i ciutadania acabaran guanyant la batalla política a Catalunya. Seran les seves, les idees que realment alliberaran Catalunya, vaja.
Només un apunt amb ànim parcialment polèmic. Si un actiu tan valuós com ell abandona (temporalment) la primera línia política és degut també al fet que, dins d'Esquerra, ell va preferir un pacte amb "els mediocres que es pensen l'avantguarda de l'independentisme". Això és, els mateixos que l'han apartat de manera barroera.
De tota manera, tant si torna a primera línia com si no, penso sincerament que els llibres de text del país lliure que s'acosta en parlaran de manera elogiosa, és a dir, justa.
Salut i llibertat!
Jeroni
PS: ens veiem pel desembre, oi?
Jeroni!!!!
estic content de llegir el teu comentari...
Ja ho hem parlat a bastament en les nostres converses del passat, i saps que em crec absolutament la idea d'en Carod que si mai hem d'arribar a la independència per vies democràtiques (no veig cap altra manera possible), això només es farà posant a la nostra banda a tota aquesta colla de catalans que avui per avui no és considera independentista.
Això sovint pot implicar pragmatisme, és a dir, pot implicar demostrar que pots governar mitjançant una acció de govern quotidiana, que no sempre és tan espectacular com fer proclames patriòtiques de cara a la galeria, unes proclames que potser deixen descansats a alguns, però que a l'hora ens deixen al mateix lloc. Malauradament, massa gent necessita aquestes proclames sense tenir en compte si de debò ens fan servei per atànyer el veritable objectiu de tot això que només és la independència del nostre país.
Ja ho hem parlat, fer política vol dir sovint ser pragmàtic, perquè no volem només lluitar per uns ideals impossibles, sinó aconseguir-los, oi? Fent fora a en Carod, i substituint-lo per aquesta colla de controladors de la maquinària del partit (l'aparell del partit) que malauradament, tant bé representen en Xavier Vendrell i en Joan Puigcercós, el missatge que doneu és que no us creieu de debó aquest missatge, i que el que us interessa més és fer concessions als que criden tant perquè en realitat no volen la independència, als que pensen que contra espanya estem millor que sense ella (és a dir, l'estratègia de tota la vida de CiU).
En fi, estaré contentíssim que ens retrobem una vegada més al desembre per parlar de tot això i de més coses. Ja us trucarem quan estiguem per Barcelona i mirem de quedar.
Una abraçada, i com diu el teu amic Joan Puigcercós,
salut i república.
Kommentar veröffentlichen