Avui m'he trobat amb la següent reflexió al NYT, en un article sobre Darwin. L'autora intenta mostrar que Darwin va encetar una revolució, però que avui ja s'ha viatjat molt des de la publicació de l'Origen de les Espècies. L'autora fa un repàs de tot allò que si Darwin pogués veure que es fa avui en biologia evolutiva trobaria sorprenent. Entre aquestes coses, hi ha això:
"And I think he’d be startled by the nature of scientific research — the scale of the enterprise, the cost, the pressures to publish and the degree of specialization that results. His brand of science — 20 years of thinking about a problem before publishing — could not be done today. "
Només llegir això se m'ha acudit que aquesta deu ser la raó per la qual no hi haurà mai més ni revolucions científiques ni genis científics de l'alçada de Darwin... Tot, en aquest món d'avui, es perd en els detalls microscòpics i en la urgència per convertir-se en algú important (amb diners i/o poder d'alguna mena). Aquesta pressa característica del nostre món ens allunya de la visió de conjunt, producte de la consideració detinguda dels problemes. La ciència, tal com la va practicar Darwin, filla de la paciència, ja no existeix. Ara pensar molt està mal vist, perquè pensar no és productiu (i.e. no dóna rendiment econòmic) a curt termini. És el capitalisme aplicat a una ciència que ja només és tècnica i/o economia.
1 Kommentar:
efectivament, i així anam a Lingüística...
Kommentar veröffentlichen