Darrerament, sento que m'ofego en aquesta ciutat de ciment inclement. Estic cansat d'aquest país desmesurat, on la quantitat compta més que la qualitat. Les distàncies m'esgoten, les gentades em xuclen l'energia i ara mateix estic sota mínims. A més, m'enyoro moltíssim: el Mediterrani, els amics, la meva família, els plaers senzills que tenia i que aquí mai no he trobat. No vull renunciar-hi encara, però m'agradaria demanar un recés, tornar a casa una estona, descansar els ulls i la ment, renovar les bateries, i llavors tornar amb nova empenta i amb el cos refet. No crec que això sigui possible ara per ara, però que menys puc fer que somiar en aquest blog?
Keine Kommentare:
Kommentar veröffentlichen