LOS JUSTOS: Take 2

Un hombre que cultiva un jardín, como quería Voltaire A man who cultivates a garden, as Voltaire wanted
El que agradece que en la tierra haya música The one who is thankful that music exists
El que descubre con placer una etimología The one who discovers, with pleasure, an etymology
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez Two employees who silently play chess in a Southern café
El ceramista que premedita un color y una forma The ceramist who ponders a color and a form
Un tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada A typographer who composes this page, which he may not like
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto A man and a woman who read the final triplets of a certain poem
El que acaricia a un animal dormido The one who caresses a sleeping animal
El que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho The one who justifies, or wants to justify, the bad deeds done to him
El que agradece que en la tierra haya Stevenson. The one who is thankful that Stevenson exists
El que prefiere que los otros tengan razón The one who prefers for others to be right
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo Those people, who go unnoticed, are saving the world

JORGE LUIS BORGES

La meva amiga Violeta i jo vam decidir un dia de la tardor passada que començariem un blog que inclouria entrevistes amb el tipus de gent que Borges anomena Los Justos, i.e. persones que ens salven a tots dia a dia, que ens poden ensenyar alguna cosa extremadament valuosa, però que no tenen una tribuna pública des d'on fer-nos arribar la seva veu. Gent de tota mena, de totes les condicions socials i intel·lectuals amb tot tipus d'ideologies... Voliem entrevistar aquelles persones per conèixer totes les maneres de mirar al món, i de veure les coses.

No assumiem que aquell blog fos una tribuna que arribés tan lluny que permetés gent innombrable conèixer aquelles persones. Tanmateix, però, el véiem com un primer pas, i si més no, com a mínim nosaltres podriem beneficiar-nos dels tresors que s'amaguen a les ments dels savis desconeguts, de les persones anònimes.

Les entrevistes s'havien de fer en l'idioma de la persona entrevistada sempre i quan fos dintre de les nostres capacitats i es publicaria en aquella llengua. Normalment, això inclouria anglès, català, espanyol, francès, italià, i portuguès, però no ens tancàvem a qualsevol altra aportació. A més, posàvem el blog a disposició de qualsevol persona que vulgui fer una entrevista de deu preguntes a algú que li interessa i vol que aparegui aquí. El somni secret d'aquell blog era esdevenir una wikipèdia dels punts de vista personals i individuals.

La iniciativa, però, mai no va acabar de tirar endavant, de manera que mentre arriba i no arriba, he decidit posar algunes d'aquelles entrevistes al meu blog i ja es veurà que passa amb l'altre blog. Per tant, a partir d'avui, amb l'etiqueta LOS JUSTOS publico en el meu blog, entrevistes amb gent que jo considero que formen part d'aquest conjunt de los justos.