La contra d'avui dijous 11 de novembre de 2009, és només un altre article on ens recorden lo dolentes que arriben a ser les dictadures comunistes en general, i la de la ex-RDA en particular. L'entrevistat, un cura protestant, era un disident en aquell règim, i per això podria merèixer el meu respecte (caldria conèixer una mica més el cas). Ara bé, com diu Chomsky, sempre ens mereixen una gran admiració els disidents a casa de l'enemic, i en canvi menyspreem els de casa nostra: per exemple, Chomsky a Estats Units, és literalment ignorat, quan no menystingut o detestat, o Arnaldo Otegui a Espanya és empresonat per defensar unes idees i és clarament un pres políitic, per molt que tota la premsa corporativa espanyola li ho vulgui negar.
En fi, l'entrevista d'avui no tindria gaire interès si no fos pel següent fragment, part del comentari final de l'entrevistaire, que avui és en Lluis Amiguet:
"Un puñado de héroes; otro de traidores y una gran mayoría de acomodados. Es la receta de las dictaduras que da el padre Gauck, pero no se me antoja tan distante de nuestra democracia o, como dicen aquí los disidentes, de la "partitocracia realmente existente": un puñado que roba; otro de honestos que podría y no lo hace: algún justo que persigue a los aprovechados; y una mayoría inmensa de acomodados que nos creemos los telediarios. "
Hi estic absolutament d'acord amb aquest comentari, i no cal afegir-hi res més perquè ja ho diu tot.
Keine Kommentare:
Kommentar veröffentlichen