Freitag, 27. Februar 2009

trying to understand...




















(i apologize for the cruelty of the image; i'll consider if i remove it in a couple of days) (i've decided in a couple of hours: i won't remove it. first because fuck the politically correct ideology, and second because this is real, these are the differences wild capitalism is bringing us all)

a veure si ho entenc... per funcionar, el capitalisme necessita crèdit, és a dir, que gent o institucions vulgui posar diners que ajudin a fer funcionar el negoci, a canvi de la promesa de benefici en termes d'interès. aleshores, aquests accionistes (els inversors) necessiten un clima de confiança i estabilitat en el qual puguin tenir certeses que rebran beneficis pels diners que hi han dipositat, no? val, clar, però aleshores el que passa és que aviat tot el tinglat funciona sobre la base que el que compta, el més important, és satisfer els inversors, que aquests estiguin contents perquè així puguin continuar posant-hi més diners per encara guanyar més interessos, i seguir guanyant diners sense límits, i això animi a altres a també posar-n'hi amb l'esperança de també ingressar en el club dels rics amb els avantatges que això suposa en termes de tenir sexe sempre que es vulgui, i poder manar sobre altres. Ahh, ara començo a entendre... així doncs, tota la resta està supeditada a aquest benefici dels inversors, i és per això que les empreses han de destinar el màxim possible de benefici als inversors i per tant el mínim imprescindible a tota la resta: salaris dels treballadors, principalment, però també matèries primeres, producció real, etc. Així és per això que uns salaris alts perjudiquen l'economia, ja que això redueix els porcentatges astronòmics a què aspiren els inversors, els quals per tant no estan disposats a deixar escapar ni la més petita molla del seu pa... clar que els treballadors no en són gaire diferents, en el sentit que també volen guanyar el màxim possible en termes monetaris. Però bueno, semblaria que el grau d'acontentament i avarícia dels treballadors i les classes baixes en general és més local, és a dir, afectaria a menys gent i en menor mesura a tots els nivells. i també és interessant com aquests inversors i els seus ideòlegs s'ho han manegat per convèncer a tothom que la justificació teòrica dels seus guanys és ciència econòmica (en un altre post tractaré d'entendre que diu això sobre el concepte de ciència)...

i ara per tant també entenc perquè els inversors volen el mínim d'estat possible, un estat només perquè garanteixi i protegeixi la seguretat dels seus interessos... això és el patriotisme: la defensa dels seus interessos, pels quals volen emprar tota la carn de canó que puguin, i per això fabriquen tota aquesta ideologia per convèncer les classes baixes que el més gran honor és defensar la pàtria, amb la seva vida si és necessari (la vida de les classes baixes) perquè ells (els inversors) en puguin continuar gaudint-ne dels beneficis... i el que és ben curiós és com ho fan de bé perquè totes aquestes persones de classe baixa queden ben convençudes i són els més exaltats en defensar el seu país, un país que en general no fa res per ells.

Keine Kommentare: