La corprenedora cançó de Lluís Llach, Cançó a Mahalta, basada en el primer dels poemes homònims que el poeta lleidatà Màrius Torres va escriure quan ja vivia al sanatori de Puigdolena (Vallès Oriental) malalt de la tuberculosi de què va morir als 32 anys. Mahalta representa a Mercè Figueres, a qui Torres va conèixer al sanatori, però també representa la mort que silenciosa li anava guanyant la partida. La cançó de Lluís Llach va aparèixer publicada a l'àlbum I si canto trist del 1974. És una de les cançons que se'm posen a dintre de debó.
La lletra de la cançó diu:
Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
No podem acostar les nostres vides calmes.
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
No podem acostar les nostres vides calmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga.
Aquesta entrada està dedicada als habitants d'aquella nit de batec suau de l'estiu del 2004
al port d'Es Castell, a Menorca, quan vaig sentir aquesta cançó per primera vegada.
In memoriam.
Keine Kommentare:
Kommentar veröffentlichen