reign of terror

http://www.youtube.com/watch?v=OFKJIopEPRQ

In this video from YouTube you'll find a very interesting excerpt of the Irish song Reign of Terror originally written by Joe McDonnell. The song appears in the context of Hidden Agenda by Ken Loach. one of my favorites movies ever.

These are the lyrics:

Through those many months' interment in the Maidstone and the Maze
I thought about my land throughout these days.
Why my country was divided? Why I was now in jail?
Imprisoned without crime or without trial.
And though I love my country I am not a bitter man.
I've seen cruelty and injustice at first hand.

Then one fateful morning I shook bold freedom's hand.
For right or wrong I tried to free my land.

And you dare call me a terrorist, while you look down your gun

when I think of all the deeds that you have done.

You have plundered many nations, divided many lands,

you have terrorized their people, you’ve ruled with an iron hand

and you've brought this reign of terror to my land.

Mein ersten IR durch Europa

Als war ich 21 Jahre bin ich mit Inter-Rail durch Europa gefahren und es wirklich war eine lustige und interessante Erfahrung. Ich habe mit einem Freund, Antoni, den Inter-Rail gemacht. Wir waren jungen und haben nicht viel Geld gebraucht und deshalb haben wir fast immer in der Nacht gefahren, weil wir im Bahn geschlafen wollten. Manchmal haben wir im Park oder in Bahnhof geschlafen. Immer um Geld zu sparen. Nur einmal in Ungarn haben wir in einem guten Hotel geschlafen (ein 4 Sterne Hotel!!), weil es sehr günstig war.

Wir haben viel Grobstädten in ganz Europa besichtigt. Zuerst sind wir nach Paris gefahren. Es war das erste Reiseziel, die Haupstadt von Frankreich, wo wir vier Tage geblieben sind. Anschlieβend sind wir nach Mailand gefahren aber wir sind dort wenige Zeit geblieben, obwohl wir interessant gefunden haben, aber es war super teuer und wir hatten nicht zu viel Geld. So haben wir am gleichen Tag einen ander Zug nach Prag genommen. Dort haben wir einem anderen katalanischen Freund getroffen, Sergi, und er ist den nächsten Städten (Brügge, Wien, Rom, Athen, Genf und Berlin) mitgekommen.

Auf dieser Reise haben wir viele Leute aus ganz Europa kennengelernt. Das war sehr lustig und interessant, weil wir heutzutage noch im Kontakt sind.

Viele Gruβe, 

Tschüs.

FRANÇOIS SCHUITEN

adeu al facebook

El Facebook elimina de la seva xarxa el grup Els catalans no som espanyols. La notícia apareixia a l'Avui del 21 de novembre de 2009. A continuació un fragment de la notícia (si la voleu llegir sencera, podeu clicar aquí):

"La xarxa social, però, sí que posa èmfasi a remarcar que "no elimina grups que parlin en contra d'un país, una entitat política o una idea". L'objectiu d'aquestes polítiques és assolir controlar el delicat equilibri que suposa donar als usuaris la llibertat d'expressar les seves opinions i creences, però garantint al mateix temps que els individus i grups de persones no se sentin amenaçats o en perill, diuen [pfff, com si aquest grup amenacés o posés en perill a algú, TxM]. Tanmateix, aquest equilibri es trenca contínuament en aquesta xarxa. Grups com Yo también odio a los independentistas continuen oberts, encara que al mur s'hi pot llegir: Muerte a Carod Rovira! y muerte a todos los que no quieren ser españoles."

Del Facebook, me n'hi vaig donar de baixa ara fa tres mesos perquè em trèia temps per fer la meva tesi, i perquè no entenia gaire perquè havia d'actualitzar una pàgina per un grup de virtuals desconeguts. La majoria dels meus veritables amics no estaven a la xarxa aquesta, però sí que hi tenia com "amics" als meus companys de departament a NYU, amb els quals tinc una relació efectiva que tendeix a zero, ja que estan massa ocupats treballant tot el dia, i prefereixen relacionar-se amb la gent només virtualment. Darrerament, m'havia plantejat tornar-hi, però vista aquesta notícia, me'n penso oblidar per sempre més. S'ha acabat el bròquil (the broccoli is over)!!!

Josep Lluís CAROD-ROVIRA

Avui en dia el sobiranisme és transversal, és present arreu amb totes les sensibilitats i per motius diversos. A la no-dependència s’hi arriba per moltes vies i les volem totes obertes; les de la butxaca, les del cap, les del cor, les de l’herència de diverses generacions, i les de les maletes acabades de desfer. A la nació sobirana de futur, hi cap tothom. Ens equivocaríem, doncs, si pretenguéssim que una sola força política n’ostentés el monopoli, en fos l’únic i exclusiu dipositari, en volgués la patent o la propietat exclusiva. No hi pot haver un monopoli de l’independentisme, ni per part d’uns cognoms, ni d’una classe, ni d’un partit, si volem triomfar nacionalment. De la mateixa manera que les esquerres (i les dretes) són plurals, també ho és l’independentisme. Cal estendre aquest independentisme, cal articular l’ampli espai de l’independentisme que respon a aquest projecte nacional obert, inclusiu i flexible. Tan flexible, que cada dia que passa creix una mica més, amb formes diverses i en totes direccions.

AQUÍ podreu trobar tot el discurs del 4 de novembre de 2009, al qual pertany aquest fragment. Llegiu-lo si podeu, perquè és el discurs d'un polític i orador de primeríssima classe, odiat pels uns i pels altres, perquè representa la realitat de l'independentisme, qui el vol de veritat, i no només vol cridar més alt que ningú sense fer-hi res, i qui ni en vol sentir a parlar. Val absolutament la pena llegir el discurs, i reflexionar-hi, veure tota la força del independentisme integrador que s'hi proposa. Esperem que en Carod torni algun dia a la primera línia de la política catalana, a on pertany per mèrits propis en el lloc que ara ocupen els mediocres que es pensen l'avantguarda de l'independentisme.

quote of the hour

A suggesting quote from the play The Search for Signs of Intelligent Life in the Universe by Jean Wagner

Reality is nothing but a collective hunch

A review of the play in Amazon.com

Trudy the Bag Lady has made a life for herself on the streets, offering her own bits of wit and wisdom to the passers-by. Before she wound up on the streets, she was in and out of hospitals, receiving so much electro-shock therapy that she believes her nervous system has been re-wired and now tunes into the bio-rhythms of people around her.
Trudy takes us, along with her two alien companions, on a discovery trip to find out what it means to be human and imparting her own impressions on life. She tunes in a wide array of people, ranging from Agnus Angst, a 15-year-old punk performance artist; Agnus' grandparents Lud and Marie; Chrissy, a recently unemployed workout enthusiast; Lily, an actress currently performing a one-woman show; and many others, both men and women, gay and straight.
This play is full of marvelous insight into the human condition and life in the 1980's. This is very apparent in the incredible second act, in which we follow Lyn from the consciousness-raising times of the 1970's through her rise and fall in the business ranks of the 1980's and her turbulent family life. Also, all the characters, in one form or another, have some influence on the life of the other characters in the play, whether or not they actually meet: Lyn has an affair with Agnus's mother; Kate, a rich trendsetter, finds a suicide note left by Chrissy lying in the street; Trudy takes the aliens to see Lily's play in order to show them goosebumps.
The book also includes still images, from the stage production, of Lily Tomlin, many of which were shot by Annie Leibowitz. Jane Wagner also created some montages of Lily as the many characters in the play.
Full of wit, insight and tenderness, this play stands as a perfect glimpse into understanding society.

la contra d'avui

La contra d'avui dijous 11 de novembre de 2009, és només un altre article on ens recorden lo dolentes que arriben a ser les dictadures comunistes en general, i la de la ex-RDA en particular. L'entrevistat, un cura protestant, era un disident en aquell règim, i per això podria merèixer el meu respecte (caldria conèixer una mica més el cas). Ara bé, com diu Chomsky, sempre ens mereixen una gran admiració els disidents a casa de l'enemic, i en canvi menyspreem els de casa nostra: per exemple, Chomsky a Estats Units, és literalment ignorat, quan no menystingut o detestat, o Arnaldo Otegui a Espanya és empresonat per defensar unes idees i és clarament un pres políitic, per molt que tota la premsa corporativa espanyola li ho vulgui negar.

En fi, l'entrevista d'avui no tindria gaire interès si no fos pel següent fragment, part del comentari final de l'entrevistaire, que avui és en Lluis Amiguet:

"Un puñado de héroes; otro de traidores y una gran mayoría de acomodados. Es la receta de las dictaduras que da el padre Gauck, pero no se me antoja tan distante de nuestra democracia o, como dicen aquí los disidentes, de la "partitocracia realmente existente": un puñado que roba; otro de honestos que podría y no lo hace: algún justo que persigue a los aprovechados; y una mayoría inmensa de acomodados que nos creemos los telediarios. "

Hi estic absolutament d'acord amb aquest comentari, i no cal afegir-hi res més perquè ja ho diu tot.