
RICHIE: Well, the short answer is 'no'... and the long answer is 'no, i don't'
Reprodueixo aquest article de Jordi Muñoz aparegut a l'Avui del 3 d'agost de 2009:
Amb presència d'escolars, colles de cultura popular, entitats i associacions, l'acte era una mostra de normalitat i transversalitat. I era precisament aquesta normalitat allò que molestava. Des de fa algun temps, grupuscles d'extrema dreta s'acosten cada any al Correllengua amb la intenció de boicotejar-lo. Que un acte festiu passe a celebrar-se envoltat de tensió, de furgons policials, d'amenaces i crits és la seua primera victòria. S'ha acabat la normalitat.
L'any passat un reduït però violent grup feixista va assetjar els participants del Correllengua durant tot el recorregut. Un gran dispositiu policial afegia tensió a la situació, però no va servir per protegir l'acte cívic dels atacs i les agressions viscudes.
Algú va decidir que no calia mantenir els provocadors allunyats de la marxa. La sensació d'impunitat devia ser tal que dels insults es va passar a les agressions i al llançament d'objectes. Una regidora del Bloc Nacionalista Valencià va resultar ferida i estigué a punt de perdre un ull. Però ara, uns quants mesos més tard, una jutgessa ha decidit el sobreseïment de la causa per no poder identificar els autors concrets de les agressions, malgrat el nombrós material gràfic existent. La jutgessa, a més, considera que el boicot al Correllengua no és constitutiu de delicte i empra la no-intervenció policial com a prova que no es va alterar l'ordre. Un nou despropòsit judicial que contribueix a reforçar el clima d'impunitat de l'extrema dreta al País Valencià.